Quantes barres de pa ha venut avui? –li vaig preguntar a la dependenta- Unes 900 durant tot el dia i 400 només aquesta tarda –em va respondre. Em vaig quedar estupefacte. La meva sorpresa no hagués estat tal si aquell diàleg l’hagués mantingut amb la dependenta d’una fleca, que seria el més normal. No, no, la conversa era amb la treballadora d’un establiment que es dedica a vendre benzina. Qui ens hauria dit, fa només deu anys enrere, que podríem trobar pa acabat de fer en una benzinera. Ara bé, quina qualitat té aquest pa és un debat que, si us sembla, reprenc més endavant. D’entrada ens quedem en el fet en sí, la comercialització de pa en benzineres.
Les estacions de servei tenen una llarga història. A Catalunya els primers assortidors de benzina es van instal·lar ara fa més de cent anys. Amb tots aquets anys la seva funció social ha evolucionat d’una manera vertiginosa fins al punt de diversificar les necessitats segons cada espai urbà. La globalització també ha arribat a les estacions de servei fins al punt de necessitar adaptar-se a les necessitats de la societat per atraure negoci. Perquè, un assortidor de benzina solitari no convida a aturar-se. A dia d’avui la benzinera és un quiosc, un punt de trobada col·lectiu, un espai de descans i lleure, una botiga amb articles de primera necessitat, un lloc per a les restauració i, també, un forn de pa.
La velocitat de creuer de l’evolució va estretament lligada amb els problemes i les persones ens veiem abocats a resoldre els problemes quan aquests ja han aparegut, bàsicament perquè no s’han previst abans o els interessos econòmics han passat per sobre de l’interès col·lectiu.
El cas de la venda de pa és un exemple, perquè competeix directament amb un dels oficis més antics que coneixem, el de forner. A les ciutats hel·lèniques ja existien professionals que elaboraven pa i era una feina que ja estava regulada per les autoritats. I a l’Edat Mitjana el flequer del poble estava molt lligat al moliner, que lliurava els cereals al flequer perquè donés forma al treball. I aquest ha arribat fins als nostres dies amb una professionalització que ha permès mantenir les arrels de l’ofici fins al punt de catalogar el flequer com a mestre artesà i el pa de pagès català un producte protegit.
El pa és un dels productes principals de la dieta mediterrània i el seu consum és altament estès. Aquest és un dels motius que ha propiciat que la seva comercialització no quedi només entre les parets de la fleca. S’ha incrementat la producció, l’evolució dels productes ha permès fabricar pa en quantitats industrials i la ràpida distribució afavoreix que pugui arribar a tothom en qualsevol moment. Les estacions de servei, molt més que simples benzineres, no han perdut la oportunitat d’apuntar-se a un negoci segur. El principal punt fort és l’horari d’obertura. Mentre les fleques tenen un horari comercial com qualsevol altre botiga, el de les estacions de servei és molt més ampli, en hores i en dies de la setmana. I em reitero en una afirmació anterior; la nostra vida va tan revolucionada que acabem necessitant de tot en qualsevol moment. També el pa i el conflicte està servit. Els flequers consideren que a les benzineres no poden garantir la mateixa qualitat ni les condicions per la comercialització de pa. En un establiment on es manipulen carburants s’hi pot vendre un producte que necessita unes condicions higièniques que d’altra banda les autoritats exigeixen als flequers?
La pregunta té una lògica inqüestionable. El conflicte segueix viu i obert i per ara no sembla pas que la regulació pugui posar en perill la venda de pa a les estacions de servei. En canvi, desvirtua l’ofici del flequer i ha propiciat que les vendes hagin disminuït degut una competència difícil d’equilibrar. Una vegada més, però, la última paraula la tenen els consumidors. Parlem contínuament de la importància de protegir els productes de proximitat i de qualitat, però resulta que anem a la benzinera a comprar pa perquè és més barat i més accessible? Si les estacions de servei comercialitzen aquest tipus de producte és perquè hi ha una demanada evident, i les 900 barres que ven una botiga en un sol dia és prova més evident que la nostra societat és un niu de contradiccions.
