AlbertBrosa_
|
Periodista amb entusiasme i Comunicador apassionat
AlbertBrosa_
|
Periodista amb entusiasme i Comunicador apassionat

El 2015 comença amb…

1 gener 2015 // Autor: // Categoria: Blog, Societat // Cap Comentari

Amistat. És una de les primeres paraules que han aparegut a la meva ment amb l’inici del 2015. Fixeu-vos que no hi ha cap coma després de la paraula amistat, hi ha un punt. I aquest aspecte és important perquè marca el final del significat que li dono a la paraula. Amistat és un mot que la societat utilitza sovint, a vegades excessivament a la lleugera. Penseu per un moment què significa, és una paraula potentíssima.

Set lletres que descriuen allò que busquem de l’Amic. Per definició, l’Amic, és la persona que ens regala l’Amistat. Una paraula sense l’altra no és possible, està buida de significat.

El que us estic explicant amb aquestes frases no té res a veure amb filosofia, és la realitat i sol ser dura quan parlem d’Amistat. Quantes decepcions ens hem endut d’algú a qui li havíem posat l’etiqueta d’Amic perquè no ha estat a l’alçada de les circumstàncies en un moment puntual de la nostra vida? A mi m’ha passat moltes vegades però tot i així no considero que sigui un motiu de pes per canviar-li la categoria. Segueix essent un Amic, tot dependrà de la capacitat que tinguem per perdonar. Com va dir Confuci, exigim-nos molt a nosaltres mateixos i esperem poc dels demés, així ens estalviarem disgustos.

A on vull anar a parar és més enllà de la superficialitat del moment concret i del problema puntual. Vaig al fons de l’Amic, aquell que té més cor que no pas estómac. L’estómac és on hi ha les arrels de l’odi, la ràbia, la desídia, l’enveja… i l’autocontrol és indispensable perquè aquests sentiments negatius no puguin aflorar. Per tant, tenir cor vol dir estimar. L’Amic ha de tenir aquest sentiment per poder desenvolupar la capacitat de comprendre i apropar-se. La comprensió, l’empatia, són ingredients essencials per poder entendre les persones. Posar-nos al lloc de l’altre permet interpretar la seva realitat, que ens mostrarà tal com som i acabarà essent la maduresa necessària per entendre. Quan s’assoleix aquesta màxima, a més, pot aparèixer l’afinitat que acabarà convertint-se en Amistat.

Sense l’empatia, la comprensió i l’estima, és possible l’Amistat? O, com deia Josep Pla, la resta seran coneguts o saludats? En Pla, per cert, va deixar escrit que havia conegut pocs Amics.



Leave a reply

Your email address will not be published. Website Field Is Optional

css.php