L’emprenedoria és una paraula que ha emergit amb molta força els últims anys coincidint amb les dificultats de l’entorn econòmic. Mai fins ara l’emprenedor havia tingut tant protagonisme. I d’emprenedors n’hi ha hagut sempre, obro un parèntesis, el problema és que fins ara no els havíem necessitat perquè ens creiem que la construcció era el sector estratègic del país i ens hem adonat que construir produeix riquesa però que no es pot basar tota una economia en l’especulació, tanco parèntesi. Tot plegat ha acabat amb la perversió de la paraula ‘emprenedor’ i l’hem convertit en una etiqueta que clavem a tort i a dret al clatell de qualsevol persona que lidera una iniciativa empresarial. Li hem donat un mal ús.
Mirem-nos l’emprenedoria des de la perspectiva educativa. Els centres s’han adonat que emprendre és una paraula amb una capacitat comercialitzadora extraordinària i els equips directius més audaços ja van veure l’oportunitat de cridar l’atenció: “Aquí ensenyament emprenedoria!”. I els pares, que volen el millor pels seus fills, queden enlluernats per aquestes estratègies curriculars que asseguren treure el màxim potencial creatiu dels joves. Les universitats van ser dels primers que hi van començar a treballar i poc a poc els centres educatius d’educació bàsica s’han contagiat. La lògica ens porta a pensar que l’emprenedoria cal impartir-la des dels primers anys de l’escolarització i la universitat ha de ser un agent avançat d’aquest tipus de programes. Ara bé, em preocupa quan llegeixo articles de centres educatius que han engegat programes emprenedors a discreció a partir de reunions de l’equip directiu al voltant d’una taula i adaptant les competències bàsiques. És correcte aplicar la mateixa pràctica a tots els alumnes? O seguim fent el mateix de sempre i li canviem l’embolcall? L’educació emprenedora és aquella que motiva la creativitat a partir del potencial de cada persona i les persones som totes diferents. Discrepo, doncs, en implementar sistemes calcats a tots els joves per fer activitats cridaneres i justificar l’ensenyament de l’emprenedoria. Abans preguntaria als professors i professores responsables d’aquests projectes quina formació emprenedora han rebut ells mateixos que els capacitin a donar aquesta educació.
