Una de les actituds que ens hauria de preocupar, i molt, de la societat actual, és la necessitat de buscar responsables absolutament de tot. Es busca el culpable de qualsevol decisió que es pren, en qualsevol àmbit, ja sigui per la cancel·lació del Mobile World Congress o per suspendre les classes per culpa del temporal Gloria.
Més enllà de les raons de fons que han motivat la suspensió del MWC, preguntem-nos quines serien les conseqüències pel màxim directiu d’una multinacional, i per l’empresa, per enviar el seu personal a una fira i que es contagien d’un virus? Estaríem davant d’una crisi institucional d’alt nivell, d’una davallada de les vendes, d’una baixada del seu valor a la borsa i, fins i tot, d’una guerra judicial amb les asseguradores. Vaja, la recerca del culpable. Davant d’aquest risc el responsable de l’empresa escull la via menys dolenta, suspendre la seva participació al congrés.
I si un autobús amb 65 alumnes que fa una ruta escolar pateix un accident amb ferits per culpa del temporal Gloria? Automàticament es buscaria el culpable, la persona que no va prendre la decisió de suspendre les classes per evitar alterar la rutina familiar.
On vull arribar és que, sovint, es demostra un grau d’empatia molt baix i es té poca informació, tergiversada i es comunica intencionada. La humilitat no és el valor més estès i acceptar la possibilitat de no tenir la raó no està ni molt menys generalitzat.
Hi ha molts responsables d’aquesta societat culpabilitzadora. Per exemple, aquells mitjans de comunicació que cerquen contínuament la culpabilitat per vendre titulars, o fan un copiar-enganxar de notes de premsa i comunicats totalment subjectius sense contrastar ni buscar la veracitat de la informació. Però també aquelles persones, col·lectius o partits polítics que confonen la defensa del seu criteri amb la imposició, simplement per obtenir-ne un rèdit. I si no aconsegueixen imposar el seu estat d’opinió, menteixen, atien el foc, confonen la opinió pública o fan pura demagògia. Són actituds que demostren un preocupant perfil molt baix. És molt legítim defensar els interessos d’una causa, però és necessari fer-ho des de la honestedat i la bondat i mai des de la ràbia. L’entesa només s’aconsegueix a partir de la negociació i la comunicació. Si no és així potser el que es persegueix és només la imposició i em sembla una actitud molt irresponsable perquè amb aquestes actituds es violenta i es tensa la opinió pública.
Vivim en un món on prendre decisions transcendents ja no és, només, la responsabilitat de decidir allò que pot beneficiar un col·lectiu. Moltes vegades aquestes decisions depenen d’una sola persona. Ja no es tracta només d’assumir aquesta responsabilitat. El risc de no encertar-la pot tenir conseqüències extremes, perquè automàticament es prem el botó vermell i s’executa la culpabilitat.
I, no ens equivoquem, és la societat que hem creat tots plegats. La responsabilitat és compartida.
