Què n’hem après del ‘Gloria’?

El temporal ‘Gloria’ ha deixat un balanç de danys molt important. El nostre país està acostumat a veure i viure llevantades. Són uns fenòmens que es produeixen principalment a la tardor, després de la temporada d’estiu, a causa de lelevada temperatura de la Mediterrània que, sumada a la disposició estratègica del relleu, afavoreix la formació de borrasques.
Quina és la diferència amb el què ha passat aquests dies? Aquest cop la tempesta s’ha format a mitjans de gener, a ple hivern, i ha sigut especialment virulenta; pluja molt intensa i en poques hores.
Les llevantades són fenòmens habituals però podem arribar a la conclusió que el ‘Gloria’ ha estat més destructiva del que és normal. Alguns experts apunten que aquest tipus de borrasques seran cada cop més habituals.
Els ciutadans comencem –tot just ara- a tenir una certa consciència col·lectiva que alguna cosa està passant amb la meteorologia i el clima. Ja no es tracta de ser ecologista o no, sinó per una realitat que és ben evident.
Només aprenem quan les coses passen, i a voltes acostuma a ser massa tard.
La pluja –que no els danys- ha estat especialment intensa a les comarques de Girona, on s’han superat els 300 litres per metre quadrat. En algunes d’elles, com la Garrotxa, estem acostumats a acumular registres importants de precipitació. El que no és habitual, gens habitual, és la força i la intensitat d’aquesta setmana. Una comarca que drena amb facilitat l’aigua ha vist com el Fluvià s’ha desbordat en diferents punts. A la Vall d’en Bas la zona agrícola ha quedat sota una manta d’aigua, tornant a ser els principals damnificats del temporal. A Olot, el riu ha sortit de mare i ha demostrat que és capaç d’arribar a la població amb molta facilitat. Molta. Sortosament el recorregut del riu és poc sinuós i desembossa ràpid, facilitant la recuperació del nivell.
Tot i així les alarmes es van encendre. L’Ajuntament d’Olot, fins i tot, va decidir, per recomanació del CECAT, suspendre les classes a tots els centres. La decisió es va prendre en el tram final de l’episodi de precipitació –dimecres al vespre- i quan, a priori, el perill anava a la baixa. No critico la mesura –que segur que es va prendre amb molts elements tècnics sobre la taula- sinó de l’elevat grau de prevenció davant d’una situació desbordant i desconeguda.
Durant les properes hores l’aigua baixarà, els rius i rieres recuperaran el seu cabal, es tornarà mica en mica a la normalitat –en alguns llocs costarà molt- i haurem de preguntar-nos què n’hem après del ‘Gloria’ i què pensem fer a partir d’ara. Sobretot quan hem evidenciat que som molt vulnerables davant de fenòmens com aquest.
Construïm al costat de rius i rieres, canviem el curs de l’aigua i ocupem a discreció el territori, alguns trams fluvials són boscos plens d’arbres i canyissars… Quina relació volem tenir amb el planeta? És una reflexió individual però també col·lectiva. Del que sembla que no hi ha dubte és que vindran més ‘Gloria’.