Preferentment enganyats

Els afectats per les preferents han començat una mobilització sense precedents en contra les entitats financeres que van col·locar aquest tipus de producte tòxic assegurant que no posaven en risc els seus estalvis i que els podrien recuperar sempre que ho volguessin. És un cas més, potser dels més sonats, que ens adona de la realitat en la qual estem instal·lats i envoltats. Resulta que persones que gestionen els diners dels ciutadans i repetidament diuen “vostè confiï amb mi, tot anirà bé” són purs mercaders sense vergonya, capaços de fer qualsevol cosa per endossar una venda. S’ha acabat allò de l’assessor financer o l’amic del banc. Almenys, i comprensiblement, aquesta és la opinió dels afectats per les preferents, molts d’ells persones grans que van dipositar la confiança amb el seu amic del banc. Fa uns dies a Les Notícies d’Olot Televisió explicaven que Catalunya Caixa sola va col·locar 913 mil euros en preferents a la Garrotxa. Posa la pell de gallina i fa pujar els colors quan persones amb setanta o vuitanta anys expliquen que no poden retirar els seus diners fins d’aquí a vint anys. Aquell mercader que estava assegut darrera el taulell endossant preferents a un pobre vellet, no va tenir ni el més mínim sentiment de culpabilitat? Realment no va pensar que estava portant al client a un carreró sense sortida, que possiblement no veuria el dia de cobrar aquells diners? Es veu que no. Però per sorpresa, la que em vaig endur fa uns dies amb el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, qui, teòricament està per defensar els ciutadans. El senyor Ribó va ser el convidat de ‘La tertúlia’ de La Xarxa Ràdio i, després de l’entrevista que li va fer la Mónica Hernández, els contertulians vam tenir la oportunitat de dirigir-li algunes preguntes. Aprofitant que el de les preferents és un tema candent, li vaig demanar quina postura pren el Síndic en tot aquet afer? La resposta de Rafael Ribó em va deixar molt preocupat. Segons el defensor dels ciutadans, el sistema de l’arbitratge és el més recomanable per intentar solucionar un problema de dimensions colossals. És a dir, el consell és asseure’s en una taula i negociar amb l’entitat financera per arribar a un acord que conformi a les dues parts. M’agradaria saber de quina part està el senyor Ribó. Davant d’un delicte financer vostè recomana que se solucioni a través de la justícia privada? És inacceptable. Tingui clar que el Codi penal castiga amb una pena de presó, una multa i l’obligació de tornar els diners a l’afectat. El que proposa és que l’entitat financera i l’afectat acordin pacíficament retornar els diners i que aquesta quedi lliure de pena. És això? Sr. Ribó, estem davant d’un delicte d’estafa amb totes les de la llei i se n’ha de fer responsable el director o directora de l’entitat financera que va col·locar les preferents als seus clients o els òrgans directius que van donar l’ordre. El que no pot ser és que en aquest país, la banca dolenta quedi sempre impune de tot. Qui la fa, l’ha de pagar.