Olot, ciutat educadora?

0

Olot, ciutat educadora. Aquest és un eslògan potent, ple de conviccions, que pretén involucrar a totes i cadascuna de les persones que viuen a la ciutat. És una frase curta però que vol transmetre una idea molt clara. Ara, més que mai, els col·lectius que tenen responsabilitats, però alhora també persones a títol individual, ens posem a la boca la paraula educar, emfatitzant en la necessitat que tots podem participar en l’educació dels nostres joves, perquè tinguin la capacitat de fer d’aquest un món millor. Afegiria, a més, que tots tenim un grau de responsabilitat en aquesta tasca, que no és gens fàcil. Per què, quina és la millor manera d’educar? Hi ha una pauta, un model o un camí traçat per fer-ho bé i no equivocar-nos en l’intent? No, no hi és, però sí que existeix el sentit comú i la lògica per saber, per exemple, quan una acció és o no correcta. Quan diem que Olot és una ciutat educadora deu voler dir que ens preocupem dels joves en tots els sentits i els àmbits, que els olotins i olotines vetllen pels ells.

Escric aquest article perquè, malgrat la bona predisposició, segueixo preocupat per fets puntuals que succeeixen a Olot i que tomben per complet la filosofia de la frase. En el seu moment vaig denunciar enèrgicament una activitat que se celebra durant les festes del Tura on els joves caminen per diferents carrers beguts i els veïns els mullen. Agradi o no, la Turinada és un ‘botellón’ massiu a l’aire lliure. Centenars de nois i noies, la gran majoria menors d’edat, van beguts fins a la sacietat, i les persones que s’ho miren actuen com a simples espectadors. Es tracta d’una activitat tan exitosa com polèmica que porta molts anys qüestionant-se, però ningú té nassos d’aturar-ho. Qui posa punt i final a una macro festa aplaudida per centenars de nois i noies? Són conscient que opinions com la que estic explicant provoquen urticària a algunes persones, sobretot aquelles que defensen aquest model de festes, perquè sota el seu punt de vista els joves s’ho han de passar bé i necessiten aquesta llibertat. És veritat, no penso pas al contrari, però tal vegada també estic convençut que la responsabilitat de tots és no posar facilitats perquè els joves s’emborratxin o necessiten l’alcohol per passar-ho bé.

Però la Turinada tampoc és el motiu principal d’aquest article, en tot cas un factor més. Resulta que els joves han trobat un altre entorn on l’alcohol s’ha convertit darrerament amb la motivació principal per a molts. Fa uns dies es va celebrar la Proclamació de la Pubilla i l’Hereu d’Olot i de la Garrotxa en un restaurant de la comarca, davant de gairebé 800 persones que ho van viure en directe. Doncs bé, l’alcohol va tornar a ser, malauradament, el gran protagonista de la nit. La lectura del veredicte de la proclamació es va haver d’aturar fins a vuit vegades perquè molts els joves que hi participaven es van proposar ingerir begudes alcohòliques des del minut zero fins al final, sense aturador, i l’embriaguesa els va cegar. I no estem parlant de menors, si no de nois i noies de més de 18 anys que, teòricament, han de tenir la suficient cultura per saber quin tipus de comportament cal tenir en cada moment.

La nit no va acabar aquí. Alguns no en van tenir prou amb passar-se de frenada que, a més, es van dedicar a trencar copes, fins i tot llençar-les des del primer pis del restaurant. Tot això passava davant la mirada indignada de centenars de persones de tota la comarca que no entenien absolutament res. L’entitat organitzadora, el CIT d’Olot, juntament amb els delegats dels pobles i barris, prendran mesures per evitar que es repeteixi aquesta situació. Aquesta festa només pot tenir un perill, i és que mori d’èxit. El problema és que seran els mateixos protagonistes qui se la carregaran.

Els fets són els que són i aquests joves van quedar retractats. Com s’entén que una entitat destini esforços per organitzar una festa i els mateixos protagonistes l’empenyin al fracàs?

Olot no serà una ciutat educadora mentre es posi el cap sota l’ala en fets que sobrepassen totes les línies vermelles. Reconec que hi ha situacions que són difícils d’aturar; l’educació dels fills comença a casa, on cadascú fa el creu més convenient. Però no es poden organitzar activitats on s’obri la porta al consum d’alcohol. Estem davant d’un problema greu, també aquí, i no estem al paradís com alguns es pensen.