La comunicació està en perill?

0

És una pregunta que em vinc fent des de fa temps. En un principi la plantejava com una incertesa circumstancial. Ara és una alarma encesa permanentment que va a més a mesura que passa el temps.
Parteixo d’una evidència: la forma com les persones ens comuniquem ha canviat d’una manera evident i està relacionat amb l’evolució del telèfon mòbil com una eina que ja no només serveix per mantenir una conversa oral a distància sinó que globalment s’ha convertit en una extensió de les persones.
Hi podem centralitzar un munt d’eines de treball i d’oci. Però, a més, resulta que per a moltes persones també és el principal instrument per comunicar-se, expressar sentiments o descriure situacions.
L’ús que se’n fa és extrem i alguns experts alerten, des de fa temps, que una utilització desmesurada i prolongada crea addicció i, en conseqüència, greus problemes de salut. Però aquest és un capítol que en podem parlar en un altre moment. No perdem de vista la qüestió de la comunicació.
L’ús dels mòbils ha anat tan enllà que alguns xats s’han convertit en la principal via per ‘parlar’, substituint la comunicació interpersonal en bona mesura.
Donada la inquietud personal sobre la comunicació i aquesta noves formes de ‘parlar’, he plantejat el tema en alguns entorns socials i m’ha sorprès comprovar que no hi ha un posicionament clar. Més ben dit, existeix una opinió bastant estesa que escriure a través d’un xat complica la comprensió del missatge i pot provocar males interpretacions. Sense parlar de les vegades que ens sentim pressionats o obligats a mantenir una comunicació amb algú que fa un ús excessiu de l’aplicació. No us atabala cada vegada que us afegeixen a un nou grup de xat? I tot aquell munt de fotografies i vídeos que arriben en un sol dia?
Els xats funcionen majoritàriament amb paraules que moltes vegades són incompletes, són escapçades i reduïdes, de les quals se’n dedueix un significat. S’ha creat com una mena de llenguatge de la comunicació virtual i no seguir-lo pot arribar a convertir-te en un autèntic estrany.
Malgrat reconèixer el problema tampoc s’hi posa remei. Seguim enviant missatges amb el benentès que no és la millor forma de comunicar-nos, però ho acceptem. Aquí ve quan plantejo la reflexió de fons. Si realment hem pres consciència que la manera més adequada de comunicar-se és a través d’un sistema tant vell, i al mateix temps tant efectiu, com la comunicació oral… perquè és tan difícil corregir-nos?