El què he après del 2016

0

És inevitable, quan deixem un any enrere ens mirem al mirall i fem aquell recital de propòsits, alguns dels quals ja sabem que no complirem molt abans que el nostre conscient se’l plantegi. Aquest és un exercici sa, és una llàstima que no hi hagi més dies a l’any per fer-ho. S’ha convertit en una tradició anual més, només cal que algú inventi un acte popular per treure-li un profit comercial i ja el podrem calendaritzar.
Abans de plantejar-me els propòsits de l’any que hem començat he fet un llistat de coses que he après durant 2016, pensant en les persones de l’entorn que ens acompanyen en el nostre particular viatge. Estic convençut que a partir d’aquestes reflexions em podré marcar els objectius pel 2017.
Mireu, m’he adonat més que mai que les persones ens necessitem uns als altres. No hem vingut en aquest món a patir –malgrat que alguns s’ho repeteixin sovint, per justificar-se-. Més aviat crec que vivim per estimar-nos, per donar-nos un cop de mà quan ho necessitem i un copet a l’esquena quan les coses ens van bé. Cert, a vegades acostuma a ser just a l’inversa: quan vas bé et diuen que has tingut sort i quan necessites ajuda esperen que te la fotis per recollir les teves restes. És igual, procurem fer el bé i ens ho acabaran agraint. Siguem sincers, no hi ha mentida més dolorosa que la hipocresia.
Aquest 2016 m’he trobat amb persones que comparteixen la mateixa filosofia i d’altres que no, que se senten amenaçats perquè saben que procures créixer volent ser bona persona. No tinguis cap dubte que aquests aprofitaran per fotre’t, segur. Estigues alerta, intentaran reconvertir-te. És important avançar-te a la jugada, anar dues passes per davant i preveure l’atac. I la millor manera de defensar-te és mantenir-te en la teva casella. Evita l’assalt, tenen una gran experiència en el terreny de l’odi i l’enveja. Abraça’ls, desitja lo millor i fuig!
M’he trobat amb persones que definitivament són imbècils i, a més, s’hi senten còmodes. Són fàcils d’identificar. Procuraràs raonar amb ells, ajudar-los, comprendre’ls, però sempre t’ho agrairan amb una bufetada o una punyalada a l’esquena. Ser bona persona no significa ser burro. La paciència té un límit i alguns el sobrepassen en quantitats industrials. Les persones tòxiques, lluny!
Així doncs aquest 2017 quedem-nos amb els que dediquin un somriure sincer, una abraçada o una encaixada de mans ferma al veure’ns. Significa que estan contents del retrobament. Amb aquests hi podeu comptar.
Valorem especialment aquells que estan disposats a escoltar-nos quan ens cau una llàgrima. Les llàgrimes també poden ser de felicitat, però estem poc acostumats a plorar. Aquests són bons amics.