El comerç de proximitat i la televisió local –concretament la privada- són dos sectors amb lligams molt estrets. Uns i els altres ens hem necessitat per avançar. Per aquests mitjans la publicitat local representa una part important dels ingressos anuals i pels petits empresaris és la manera més directa i efectiva per arribar al consumidor; quan els veïns et veuen, i et reconeixen, es recorden del teu negoci. És una relació històrica i, com qualsevol relació, es fa més forta quants més anys passen i més vivències es comparteixen. Com us podeu imaginar, n’hem viscut unes quantes. Dit així podria semblar una relació interessada, i teniu part de raó. Però no és menys cert que aquesta intimitat que hem aconseguit s’ha acabat convertit en una relació de confiança i, en alguns casos, d’amistat. Fins al punt que ens ajudem permanentment en allò que els anglosaxons defineixen com el win-win. A la vida no sempre hi ha una part que guanya i una que perd sinó que hi ha estratègies que impliquen que les dues parts en puguin sortir beneficiades, i la relació tv local i comerç n’és una.
Aquest profund coneixement és un dels motius que va convèncer a la Generalitat a encarregar-nos el programa de televisió A les teves mans, per explicar la importància del comerç de proximitat a través de les televisions locals en un moment que aquests negocis ens necessiten més que mai. Aquest 2020, i més concretament a partir de l’aparició de la pandèmia, s’han disparat les compres a través d’internet i més concretament a les grans plataformes de distribució, un fet que ha perjudicat directament al petit comerç.
Aquest desembre que tingut la sort de poder fer un recorregut durant 12 dies de més de 3.200 quilòmetres per 21 ciutats i pobles de Catalunya per prendre el pols al comerç local, conversant amb 21 alcaldes i 21 presidents de les diferents associacions de comerciants que hi ha al país. Olot, Ripoll, Banyoles, Figueres, La Seu d’Urgell, Puigcerdà, Sort, Balaguer, Vilafranca del Penedès, Sitges, Mataró, Manresa, Vic, Palamós, Lloret de Mar, Valls, Tàrrega, Sant Cugat del Vallès, Molins de Rei, Amposta i Tortosa. Ciutats grans, mitjanes i petites; del Pirineu, de la costa, de l’interior. L’experiència ha estat extraordinàriament enriquidora. Catalunya té un comerç de proximitat amb un gran potencial però ha de saber adaptar-se a un moment que ofereix oportunitats i diverses possibilitats de futur. Cadascun amb les seves realitats socials i estratègies però tots comparteixen el mateix: la proximitat amb tots nosaltres. El comerç local no és només un lloc on anar a comprar. És un espai de relació, de contacte, de vivències i sense aquestes botigues no s’entendrien les nostres ciutats. No em puc ni imaginar els carrers sense el comerç. Serien llocs sense vida. Els establiments de proximitat formen part del nostre teixit econòmic i social. Passejant pels eixos comercials ens trobarem amb desenes de comerços centenaris, mostra de persistència i superació històrica, regentats per terceres i fins i tot quartes generacions.
Com passa en tots els àmbits, aquest sector també ha d’afrontar les seves pròpies reformes que li permeti garantir la continuïtat: una estratègia comuna de promoció i divulgació, la dignificació del sector, una regulació de les grans marques, afrontar la reforma dels horaris comercials… tot plegat per posar el comerç de proximitat al nivell que li pertoca. Ara bé, hi ha diversos imputs que conviden a ser optimistes. Aquests nou mesos han estat durs però també profitosos perquè la necessitat ha fet despertar i en àmbits com el tecnològic s’ha avançat anys. S’estan desenvolupant sinèrgies –com el www.cliccat.cat– on prop d’un centenar d’associacions de comerciants estan creant el primer marketplace associatiu de Catalunya, amb més de 10.000 comerços, per fer venda interactiva. Molts han entès que la venda no comença i acaba quan la persiana està aixecada sinó que hi ha un món paral·lel, el d’internet, que està obert les 24 hores, els 365 dies de l’any. I aquesta doble acció de venda no la tindran mai les plataformes d’internet. Qui es mou només per la xarxa no té el tracte de ‘tu a tu’. De moment les màquines no tenen la capacitat d’oferir un element que és fonamental: la confiança i el tracte.
Per tant, també existeix un win-win entre els comerciants i els consumidors. És una relació en la que hi surten guanyant les dues parts. Ells tenen el producte, l’experiència i el tracte proper; nosaltres, els consumidors, tenim a les nostres mans que persisteixin. Perquè, com hem deia una comerciant de Mataró amb més 40 anys de professió “darrera als taulells tothom hi té un familiar o un amic”.
Paisatges Encreuats - Capítol 65: Pla de Barcelonaby Albert Brosa / desembre 25, 2020