Catalunya, la gran perjudicada

0

Em dóna la impressió que alguns polítics d’aquest país no entenen absolutament res. Com si el missatge alt i clar de la manifestació de l’11 de setembre s’esvaís mica en mica dins el Parlament de Catalunya. Seré molt taxatiu perquè penso que els ciutadans d’aquest país no deuen aplaudir la imatge llastimosa que les forces polítiques catalanes mostren amb la incapacitat d’arribar a un acord. Ja n’hi ha prou d’aquest tacticisme fastigós que no acaba mai i que cansa a qualsevol. Tan complicat és escriure i votar un text on digui que Catalunya vol exercir el seu dret a decidir? Són necessàries tantes reunions maratonianes per arribar a cap acord? Si us plau, ja n’hi ha prou de romanços. El que estem vivint aquests dies no s’ajusta, ni de bon tros, al que va demanar el poble de Catalunya a les urnes el passat 25 de novembre. Qui s’hi trobi còmode endavant i el qui no, que se’n desmarqui; però prou de marejar-nos. Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya formen una majoria prou sòlida per decidir el text. Celebro aquesta voluntat d’obrir les negociacions a la resta de forces perquè s’hi adhereixin. Entenc, com deia el president Mas, que en un moment de gran transcendència pel país és important sumar. Això es una cosa i l’altre és fer entretenir el personal amb batalletes que només tenen per objectiu alentir el procés. Començant per la mateixa federació nacionalista, que aclareixi d’una vegada per totes si en tot aquets procés van agafats de la mà o no. Però les declaracions contradictòries dels dirigents de les dues formacions sobre el futur de Catalunya no ajuden absolutament en res. Potser ara és el moment d’aclarir objectius de país i decidir si cadascú ha d’anar per les seves. I a la oposició el PSC que es posi les piles. Els socialistes tenen un problema intern de dimensions colossals que no té perquè esquitxar-nos a tots. O bé no saben dir que no al dret a decidir, o bé tenen més d’una posició al seu partit i la febrada comença a ser crítica o potser volen dir que sí però els fa por el què pugui dir el PSOE. Mirin, la resposta al dret a decidir és molt simple: Sí o No. Amb aquesta actitud només aconsegueixen donar més ales al Partit Popular, que es deu estar rient de tot aquest procés. Com a mínim ells són clars. Alícia Sánchez Camacho ha dit per activa i per passiva que no permetrà que les intencions del govern prosperin. Agradarà o no, però la postura és claríssima. El socialisme és tan ambigu com sempre. Què volen dir quan parlen d’“una consulta pactada i vinculant amb el govern de Madrid”? Vostès creuen que el PP acceptarà una reunió per demanar que ens deixin organitzar una consulta per decidir el nostre futur? O és que només podem fer un referèndum si el PP ens dóna permís? Això és ciència ficció i lo més greu és que ho saben. I, encara diré més, deixin de parlar del federalisme perquè més enllà de l’Ebre no s’ho creu ningú, començant pel mateix Rubalcaba. Veritat que defensen l’Estatut del 2006 aprovat al Parlament i pel poble de Catalunya, i que va tombar el Tribunal Constitucional? No diuen pas que aquell text és il·legal. Per tant, a què juguen? Els ciutadans de Catalunya exigeixen, ni que sigui per una vegada, que facin la feina que han de fer i deixin les tàctiques al marge. Pensin en el futur del país, que per això són al Parlament. La resta ens porta cap a un carreró sense sortida molt perillós.