Catalunya en miniatura

La impressió és que volen reduir el país a la mínima expressió i ‘Catalunya en miniatura’, aquell parc que hi ha a Torrelles de Llobregat, deu ser la principal font d’inspiració. Els pressupostos generals de l’Estat per l’any vinent que es van presentar la setmana passada, en són el primer exemple i, el segon, és el cop de porta als morros de Maria Dolores de Cospedal a la proposta d’Alicia Sánchez-Camacho d’un finançament diferenciat per a Catalunya. Anem a pams. Si l’executiu de Mariano Rajoy pretenia escenificar algun tipus de gest d’acostament cap a Catalunya, els números de l’any vinent han acabat provocant l’efecte contrari. Totes les comunitats autònomes rebran menys diners però Catalunya tindrà un tracte diferenciat, com ve essent de costum darrerament. La comunitat catalana rebrà un 25% menys d’inversió. A les comarques de Girona la xifra és especialment dramàtica i s’enfila per sobre del 60%. I això si finalment s’acaben invertint tots els diners que prometen, cosa que no sol passar des de fa molts anys. O sigui que, una vegada més, l’actitud de Madrid ha convençut a un grapat més de catalans que ja pensen que la independència és la via d’escapatòria. Si aquesta és l’estratègia per canviar les dinàmiques majoritàries dels catalans i donar arguments contraris als sobiranisme, van malament. I Maria Dolores de Cospedal ha acabat posant la rúbrica, però aquesta vegada no s’ha dedicat a contradir cap declaració d’un representant del govern català ni tampoc de cap dels principals partits a l’oposició. La secretària general del Partit Popular, amb el permís dels barons del partit, ha tallat d’arrel la proposta de la líder dels populars catalans, que posava sobre la taula un tracte diferenciat per Catalunya. És a dir, un finançament que sense sortir dels paràmetres que marca la llei, la LOFCA, tingui alguna semblança amb el que tenen als País Basc i a Navarra. Però el terratrèmol té l’epicentre en la voluntat d’esfondrar qualsevol estructura que no sigui la d’’Una Espanya grande y libre’ i això comença per enrocar l’ensenyament en català i imposant la immersió lingüística en castellà, la que complau només a uns pocs. El PP ha optat per desplaçar l’atac a les Illes Balears, on sí governa i té marge de maniobra per fer el que vulgui i quan vulgui. Un cop més cal preguntar-se si els populars segueixen algun tipus d’estratègia o disparen a cegues. Més aviat es podria dir que estan entossudits en l’obsessió de tapar la boca a qualsevol que plantegi una idea que surti de la línia traçada per Madrid. Em dóna la impressió que és una mala praxis, més encara quan la última enquesta d’intenció de vot (La Vanguardia, 7 d’octubre del 2013) posa de relleu que creixen els extrems, Ciutadans i la CUP, i la tendència sobiranista és cada cop més evident. L’escenari no és gens clar. S’escolten algunes veus del govern català assegurant que la consulta no es celebrarà. Si això fos així, d’entrada, es demostraria que s’està fent política de ciència ficció que manté viva l’esperança de centenars de milers de catalans. Personalment tinc el convenciment que la intransigència de Madrid acabarà fent perdre la paciència als dirigents europeus que, sense fer gens de soroll, recomanaran al president Rajoy que s’hi posi bé per afavorir el Dret a decidir. És millor això que no pas plantejar unes possibles eleccions plebiscitàries que sacsejarien i molt el mapa polític actual.