La crisi econòmica ha convertit algunes persones en éssers més sensibles? Segurament que sí, igual que també en deu haver transformat d’altres en més dolents. Els anys de duresa han provocat una reflexió social a gran escala perquè ens hem adonat que som destructibles o mortals, però també humans.
Des dels orígens de la humanitat les persones sempre hem tingut la curiositat d’entendre el comportament i el funcionament de la societat.
Ara bé, després de milers d’anys, hem estat capaços d’entendre’ns? La nostra existència està plena d’incomprensions basades en teories com la del sentit comú però que al final aboquen a un definició tan simple com la imatge que tenim de les persones, amb prejudicis i idees que el mateix entorn ens ha preconcebut.
La sociologia és la ciència que investiga la transformació de la societat i, estareu d’acord que, com a ciència, és inexacta, perquè la societat aprèn d’ella mateixa a partir de l’experiència. Us posava l’exemple de la crisi perquè ha estat amb ella quan moltes persones s’han adonat que no podem viure d’esquena als altres perquè les nostres accions individuals tenen conseqüències globals. Cert, no tothom ha après la mateixa lliçó però tampoc podem pretendre que tots els éssers humans reaccionin igual davant d’un problema. De la mateixa manera tampoc acceptem que algunes persones vulguin tenir la raó absoluta quan som més conscients que mai dels límits del coneixement. Si la societat aprèn del seu aprenentatge i experiència, com podem acceptar la veritat absoluta? El saber no és definitiu, així que no us refieu d’aquells que amb les serves paraules pretenen imposar la seva raó.
Amb aquesta reflexió interioritzada segur que podeu fer un llistat de persones que darrerament han intentat imposar el seu punt de vista, sense permetre el debat. I el debat és quelcom sa i necessari.
Tornem a les conseqüències de la crisi per introduir el concepte del comportament. Aquests anys han estat regnats pel pessimisme i encara avui ser optimista s’interpreta com una disfunció del sistema, que el mateix sistema no accepta. La condició humana és tràgica per definició i es deu, segurament, pel fet que les situacions no volgudes o inesperades no encaixen en els nostres paràmetres socials. No ho dic jo, ho diuen les bases de la sociologia. He estat pensant sobre aquest tema i he arribat a la conclusió que és així perquè estem obsessionats en la felicitat absoluta. Existeix? Home, segurament no és impossible però és difícil i complex. Ser feliç des que naixem fins que morim és improbable. Ara bé, sí que hem de buscar la felicitat per evitar entrar en un espiral destructiu. Compte, hi ha éssers que no han sortit mai d’aquest espiral, o s’hi queden permanentment per comoditat.
El calendari escolarby Albert Brosa / setembre 23, 2016