A Catalunya tenim l’habilitat de convertir alguns dies de l’any en diades formidables, plenes de glamur i, perquè no dir-ho, embolcallades per la sempre present ombra del consumisme. El Sant Jordi és un d’aquests dies. Quan arriba, l’amor supura per tots els racons del país i es converteix en una gran història de passió. És una jornada radiant a la que només li manca ser no laborable per ser excelsa.
Les parelles surten al carrer agafades de la maneta; l’home amb un llibre sota el braç i la dona amb una rosa a la mà, que sol ser d’un vermell intens. Tots dos, cofois com si es tractés del primer del festeig, contemplen l’esplendor d’una diada que ens hem fet a mida. El Sant Jordi és, amb el permís dels autors dels llibres, un dia per respirar amor. I d’amors n’hi ha de molts tipus; de tota la vida, de madurs, de joves, d’internet, de clàssics, de llunyans, de perduts, de retrobats, d’apassionats, de distants o de lliures. Qui més qui menys troba el seu amor o se’l fa una mica a la seva mida, no creieu? Com és el vostre amor? Si tinguéssiu la oportunitat, tornaríeu enrere? El viuríeu de la mateixa manera?
L’amor, en la seva essència, sempre és això, amor. Aquell sentiment que esclata des del fons de la nostra ànima i que s’escampa per totes les parts del nostre cos. A mesura que es fa gran muta amb diferents formes i aquesta evolució és, alhora, la fortalesa. Així doncs, podríem dir que l’amor sempre és el mateix però canvia la manera d’expressar-se. Unes dècades enrere el fet de conquistar algú requeria una autèntica estratègia que començava per aquella primera mirada i podia culminar al ball de l’envelat. Aquella aproximació, el primer contacte, el primer sospir… les hormones esclataven! Ara és diferent. El Whatsapp i el mòbil són la parella de ball necessària. El ‘m’agrades, vols sortir amb mi’ es diu via missatge de text que, a més, és escurçat. Com m’explicava el company Roger Carandell de l’Adolescents.cat a Olot Televisió, els joves d’ara són més covards perquè han perdut el fet comunicatiu personal, el cara a cara. Els sentiments es transmeten d’una altre manera i, per tant, també es viuen diferent.
Sigui quina sigui la manera com vius l’amor el més important és saber estimar; sigui a la teva parella, a la família, als amics, als companys… sense amor aquesta vida no seria vida i el Sant Jordi no seria la nostra festa. Viviu-lo amb intensitat!
