Què és el Nadal?

0

Quan penso en la meva infantesa recordo que vaig viure el Nadal amb intensitat. A casa no tots som religiosos, però sempre hem celebrat aquestes festes. Les trobades familiars han tingut sempre importància i hem sabut mantenir ben vives fins avui algunes activitats que ens uneixen al voltant de la taula i converteixen aquests dies en dates entranyables.
Tinc un sentiment religiós que he desenvolupat de ben petit en molts entorns com, per exemple, a l’escola, a casa, fent d’escolanet a la parròquia de la ciutat on visc i, després, de manera lliure he volgut mantenir-lo a partir d’una creença catòlica.
En l’actualitat hi ha una decadència en aquesta creença, expressada des de diversos àmbits i evident des del punt de vista participatiu del fet religiós. La societat s’ha anat tornat escèptica. Des del meu punt de vista hi ha molts factors que ens han portat fins aquí, alguns dels quals segurament tenen molt a veure en un comportament extremadament conservador i involutiu de la mateixa església. Tot i així em segueix motivant el pensament religiós perquè considero que es pot creure en el concepte i discrepar en el model.
Al nostre país les persones tenen el lliure dret de practicar la religió que considerin o, simplement, no seguir-ne cap. Diria que cada cop n’hi ha més que opten per aquest últim escenari. És curiós, però, que tot i viure en un estat aconfessional les nostres festivitats coincideixen amb el Nadal, el dia de Tots Sants, la Setmana Santa… totes elles són celebracions que tenen un caràcter indubtablement catòlic. Sembla incoherent, doncs, que per una banda hi hagi un sentiment cada cop més estès de laïcitat i, en canvi, es faci seguidisme d’unes tradicions remarcablement religioses.
Bé, possiblement la resposta recaigui en el consumisme i que ha provocat que el màrqueting gairebé hagi demolit el sentit religiós de les festes de Nadal. Tenim un deliri malaltís per regalar coses totalment inútils i ho fem amb una abundància que no només desvirtua el significat real del Nadal sinó que, a més, els nens acaben relacionant aquests dies només amb els regals.
El Nadal, doncs, ha perdut, tristament, la seva essència. Utilitzem el caga tió, el Nadal, els Ries només una finalitat material, amb regals, i sense pensar massa, o gens, en el motiu pel qual ho celebrem.
Podem evitar convertir aquest afer en un problema i considerar aquestes dates religioses en festivitats tan arrelades que tenen un tractament cultural i lúdic o bé eliminar del calendari els festius religiosos. De fet, el nostre és un país que acull persones de moltes cultures i religions diferents i, per tant, és lícit plantejar-se si realment el calendari que seguim reflecteix la realitat social.

 

Foto de portada: Sharon McCutcheon on Unsplash