Ni gestió ni planificació

El dèficit en infraestructures, aquell greuge que impedeix el correcte desenvolupament i creixement d’una societat, segueix planant sobre la Garrotxa. Si amb l’autovia A-27 vam escurçar el temps per desplaçar-nos a Girona, amb l’eix Vic-Olot per Bracons la millora és més que substancial perquè s’ha reduït considerablement la distància amb la Catalunya Central i amb la capital del país, Barcelona. Amb tot això no pretenc explicar els avantatges que suposat la construcció d’aquestes carreteres perquè aquest tipus d’anàlisi el que portem fent des del dia que les autoritats van tallar la cinta per inaugurar-les. Des de llavors els garrotxins ens llevem cada dia donant les gràcies pel gran favor que ens van fer amb el túnel que uneix la Garrotxa amb Osona. Cap ni un de favor, era una reclamació històrica que, com sol passar amb tantes altres coses en aquest país, va arribar massa tard. Els agraïments s’han acabat. No podem viure del passat i donant les gràcies de manera permanent per les bones obres de govern, entre altres coses perquè un bon grapat de promeses que se’ns van fer en aquell moment no s’han complert, ni de bon tros! Li podem recordar al llavors conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, que just amb la inauguració de Bracons assegurava “que abans d’un mes tindríem sobre la taula les propostes de traçat de les variants d’Olot i de les Preses”. D’això en fa una pila de temps. Recordo el secretisme de les reunions entre administracions. Per arribar a on? D’aquí a un parell de mesos celebrarem el cinquè aniversari de l’obertura de Bracons i tot està per fer. Però, aquí n’hi ha per tots, perquè qui estava a l’oposició en aquell moment, Convergència i Unió, es va fer un tip d’exigir la resta de vies que han d’enllaçar amb els túnels. Ha passat tot aquest temps i quina és la fotografia? El municipi de les Preses col·lapsat cada dos per tres pels vehicles que creuen la comarca i una filera de cotxes que parteix el poble en dos per la travessera urbana. I quan aquests aconsegueixen sortir del municipi es troben amb un altre tap, el d’Olot. L’entrada principal per la zona de la Solfa és una ratonera que atrapa tothom sense escapatòria. No hi ha cap via amb capacitat de distribuir el trànsit i tots els conductors han de passar sí o sí pel centre de la ciutat o per un mal dit ‘vial’ Sant Jordi. Tot plegat és un problema de planificació, d’allargar les coses en el temps, i de diners. Perquè ara el motiu són els diners; no hi ha un duro a la caixa per acabar una feina inacabada. I si m’ho permeteu encara li posaré un ingredient més a aquest cúmul de males circumstàncies. L’eix Vic-Olot per Bracons és una carretera que va néixer amb dèficits. I si no és així no m’explico perquè cal tancar els túnels durant dues o tres nits cada vegada que cal fer-hi un manteniment. Ens diuen que és una infraestructura amb les últimes mesures de seguretat, que és l’obra més important que s’han fet al país durant anys, es reconeix el gran impacte a favor de la societat i l’economia de les comarques que uneix i, per contra, cal tancar-la per treballar-hi? Això no és propi d’una carretera del segle XXI. Tallar la circulació de l’eix Vic-Olot suposa un trasbals per a molts ciutadans i per a moltes empreses, encara que es faci de matinada perquè des d’algun despatx dóna la sensació que durant aquelles hores l’afectació és mínima. Serà tan menor com es vulgui però els seus gestors han de ser conscients que aquesta és un artèria vital. Ah, i una altre cosa, com a mínim tinguin la decència d’avisar amb temps quan es procedeixi a fer aquest manteniment i que els operaris no tractin d’idiotes als conductors.