poolside gaping cunt with blonde lola. xxx vientam
jerk off black stuffing on blonde.
AlbertBrosa_
|
Periodista amb entusiasme i Comunicador apassionat
AlbertBrosa_
|
Periodista amb entusiasme i Comunicador apassionat

Néixer amb el mòbil sota el braç

29 juny 2014 // Autor: // Categoria: Societat // Cap Comentari

Les famílies riuen quan un bebè té un telèfon mòbil a la mà i fa anar el dit d’un costat a l’altre passant fotografies. Els pares i les mares no queden sorpresos, no, s’alegren que amb una edat tant prematura la criatura tingui aquesta habilitat. Algunes generacions deien que els nens els portava una cigonya des de París i ara la petició es deu fer on line a través d’un portal web amb un servidor instal·lat ves a saber en quin país del món. Tot plegat ha canviat i no sabria dir si això és evolució o una altre cosa. El cas és que quan un nadó acaba de néixer els pares gaudeixen del moment però abans li han fet una fotografia per enviar-la via WhatsApp a tota la família i als amics. Potser si és evolució. Deu ser per això que la criatura neix sabent passar les fotografies amb el dit. No deixa de ser un aprenentatge que els fills adquireixen dels pares, que segurament també es dediquen a moure el dit d’un costat a l’altre del mòbil diverses vegades al cap del dia.

Preocupa que aquesta sigui la principal via de comunicació dels nens quan són petits i no deixa de ser inquietant que els ensenyem des de tan menuts que la manera de comunicar-se i veure el món és a través d’una eina que ens permet estar connectats amb tothom en qualsevol moment i a tota hora. Està demostrat que els impactes visuals que rep la criatura en els primers anys de vida són molt importants pel desenvolupament mental. No deixa de ser lògic, doncs, que si l’aprenentatge comença i avança amb el mòbil a la mà, l’ensenyament que està rebent queda limitat a una pantalla d’unes poques polzades. Perquè, quan aquesta personeta sigui adolescent tindrà més ansietat a seguir connectada al món, perquè fins i tot els contes ja no els ha explicat el pare o la mare sinó un vídeo del YouTube. Amb tot no estic dient que les tecnologies que ja no són noves hagin de desaparèixer de l’entorn dels nostres fills sinó que tot ha d’arribar en el seu moment.

I aquesta postura la fonamento amb el que ens trobem avui dia a les aules de les escoles, joves amb poques capacitats comunicatives. No em refereixo a si es relacionen o no amb els altres, si són més o menys xerraires, més aviat en si aquesta comunicació és efectiva o no. Quants nens i nenes saben estructurar un discurs mental per explicar davant dels companys de classe sense posar-se nerviós, quedar-se en blanc… Siguem realistes i sincers, pocs. Ens oblidem que la comunicació és la principal eina de relació entre les persones i resulta que la mimem poc? Moure el dit d’un costat a l’altre del mòbil és molt fàcil i, a més, tenim la criatura entretinguda una estona però no pensem que potser li estem fent un flac favor. Comunicar-se requereix un aprenentatge constant i l’època de creixement és primordial per assentar una bona base. I aquest és un deure que tenim tota la societat i, sobretot, els pares i mares, mestres i professors. No oblidem. Les lliçons s’aprenen escoltant però millora si la comunicació és efectiva.



Leave a reply

Your email address will not be published. Website Field Is Optional

cfnm spex teenager jerk.https://www.porn300.world

css.php