La primera engatada

0

Quan la majoria acaben les vacances a Olot comença la festa major. És com si ens fes mandra d’acabar el descans vacacional i el prolonguem cinc dies més. A partir d’aquest divendres i fins dimarts vinent la gresca i la disbauxa sana s’apoderaran dels carrers del centre de la ciutat. Són uns dies on els olotins, i també molts garrotxins, es troben per gaudir plegats de desenes d’actes que concentren a tanta gent que pràcticament tot queda inundat. És de lloar la passió que hi posa la comissió de festes perquè tot surti rodó, però encara hem d’aplaudir més l’incansable col·laboració de les entitats, associacions i penyes que amb la seva energia aporten més de la meitat dels actes de la programació. Introduir-se al món de l’associacionisme és apassionant perquè t’adones de la màgia que representa fer coses pels altres i que el retorn sigui en forma de somriures i aplaudiments. Les festes del Tura d’Olot són un patrimoni dels olotins, dels garrotxins i també dels catalans. Per això són considerades bé d’interès cultural. Aquesta etiqueta les identifica com alguna cosa més que una festa tradicional. Són molt més que una colla d’actes posats un darrera l’altre. No estem parlant, només, de concerts, de cercaviles, de música tradicional, de sardanes, de correfoc… són unes festes amb ànima. I aquesta ànima l’alimenten els milers de persones que les fan possible i que s’esforcen perquè, any rere any, encomanin prou perquè siguin populars. Però, com tot, cal que les coses es facin amb seny, i el seny ha d’estar present a tots i cadascuna de les activitats que s’organitzen, sobretot aquelles que comencen a la nit i acaben a altes hores de la matinada. Les festes, com a tals, ens conviden a viure-les al límit perquè només passen un cop a l’any i, certament, hem de viure la vida al minut. Però quan ens desenfrenem, també cal saber quan prémer el pedal del fre i, si cal, el fre de mà. És important trobar l’equilibri perquè la disbauxa i la rauxa no tinguin un mal final. Per les festes del Tura els més joves gaudeixen al màxim dels actes. Alguns ja fa uns anys que surten i per d’altres és de les primeres vegades que tasten la nit, i la matinada. I, la nit i la matinada, tenen ingredients, com l’alcohol, que cal ser près amb mesura. El debat, l’etern debat diria jo, que relaciona les festes del Tura i l’alcohol, fa molts anys que dura. I s’ha convertit en un tema espinós. Perquè tots el tenim a la ment, d’altres es veuen en cor de treure’l a les converses, i alguns ho denuncien obertament. Hi ha actes de la festa major d’Olot que porten la gresca fins a nivells d’autèntica bogeria, una bogeria sana. Però, a on posem la línia vermella entre aquesta rauxa saludable i la que comença a ser perillosa pels nostres joves? Quan es sobrepassa? Quan veiem centenars de joves, la gran majoria menors d’edat, amb una motxilla a l’esquena plena d’alcohol i una palleta amb la qual xarrupen durant tota la nit…? Aquest és el límit? Això es diu fer ‘botellón’ i la llei prohibeix fer-ho al carrer. Actes com aquest, i que tothom té al cap, es converteixen, a més, amb espectacle. Els joves circulen pels principals carrers d’Olot i els pares s’ho miren. I riuen. No sé si riuen per no posar-se les mans al cap o, realment, s’ho passen bé. Tot i que no participar-hi directament, i viure-ho en primera persona, no té massa encant. És com si actuessin de guardes seguretat dels seus propis fills, sabent que molts passaran la línia vermella. Insisteixo, aquest debat no és nou però és curiós que durant l’any molts pares, educadors i responsables municipals s’alarmen quan escolten les notícies que relacionen els joves i l’alcohol i que per les festes del Tura aquesta discussió acabi. Tinc la impressió que tots ells voldrien acabar amb actes com aquests, o com a mínim fer-los més saludables, i no saben com p