La capacitat de resoldre problemes: ser feliç

0

Aquests últims dies he viscut diverses situacions que m’han motivat a reflexionar sobre la manera com ens relacionem les persones i com gestionem la comunicació. Arribo a la conclusió que pocs tenen la capacitat de fer front a les circumstàncies de la vida.
El problema principal és que es la societat va sobrepassada, no dedica prou temps a l’autogestió –a pensar- i prefereix no afrontar els reptes perquè és més fàcil posar-se el problema a l’esquena o criticar els altres, perquè els altres sempre tenen la culpa de tot!
D’aquesta actitud –la de no voler veure ni voler afrontar els problemes- alguns en diuen felicitat. Jo en dic viure en l’amargura. Cadascú ha de ser feliç amb el què té i, sinó és així, procurar buscar la felicitat en un mateix, no culpant els altres.
Una part del problema rau en l’estrès i el mal hàbit de voler solucionar-ho tot a l’instant. Quan ens trobem malament anem de seguida al metge, quan volem dir alguna cosa enviem un WhatsApp… tot ho volem ara i aquí i no ens adonem que, més vegades de les que ens pensem, necessitem temps per reflexionar abans d’actuar.
La reflexió és necessària per analitzar què passa i poder prendre les decisions que ens puguin semblar correctes. Aquest és el primer pas per ser conscients de la realitat. Si prèviament no em madurat el nostre punt de vista difícilment sabrem raonar-lo de manera coherent i acabarem provocant la reacció contrària.
El següent pas és igual o més important: com ho comuniquem. Una vegada hem interioritzat el problema i l’hem madurat, arriba el moment crucial de traslladar-lo. La manera i la forma són cabdals. És igual d’important la manera  com ho volem traslladar (el discurs, el to de veu o els silencis) com la forma que utilitzarem (la postura o els moviments). Això es redueix en comunicació verbal i no verbal, i són imprescindibles perquè el nostre acte comunicatiu sigui efectiu.
I us preguntareu: hem d’utilitzar aquesta estratègia cada vegada que vulguem comunicar-nos? La resposta és, sí!
A més a més, també ho hem de fer amb amor, passió i entusiasme. Juntament amb la fortalesa del nostre discurs aquests són tres ingredients imprescindibles per persuadir el receptor. I amb tot això no vol dir que aconseguirem l’objectiu de convèncer l’altre, però sí que n’assolirem un de vital: la nostra felicitat.