AlbertBrosa_
|
Periodista, presentador de televisió i expert en comunicació
AlbertBrosa_
|
Periodista, presentador de televisió i expert en comunicació

Guerrers i princeses

11 desembre 2016 // Autor: // Categoria: Blog, Societat // Cap Comentari

Moltes coses que fins fa un temps palpàvem s’han acabat reconvertint en digital i ara ja les consultem a través d’una pantalla. Però encara n’hi ha que conserven el format de sempre, com la publicitat de les joguines. Des de fa dies les bústies estan inundades de pamflets i catàlegs per induir a la compra compulsiva de les festes de Nadal.
Heu provat d’analitzar el seu contingut? Darrera de cada disseny hi ha una autèntica feinada per organitzar i maquetar la informació, perquè cada any apareixen joguines noves que han de conviure amb algunes de tota la vida. És molt important que es vegin bé les fotografies i que siguin impactants, segurament no tant els preus ni la lletra petita del tipus ‘se sirve sin pilas’ que te’n sols adonar al final, quan ja s’estan obrint els regalls, la joguina no es belluga i la criatura plora.
Tot aquest festival d’imatges està pensat per abduir els pares i les mares, però sobretot els menuts. Els destinataris reals d’aquest gran muntatge comercial són ells, perquè durant uns quants dies només tinguin a la ment quines joguines apuntaran a la carta que entregaran als Reis Mags. Hi ha una quantitat tant gran de joguines per escollir que  és fàcil passar del joc a l’estrès familiar en qüestió de segons.
Cada casa s’organitza de la millor manera possible. Uns regals els porten a casa els avis, els altres arriben a través dels tiets. En definitiva, el que deia, un joc interessant que es reprodueix cada any mentre dura la innocència.
Però darrera tot aquest consumisme hi ha una realitat que passa desapercebuda per la gran majoria. En cada catàleg, pamflet o anunci de televisió hi ha una etiqueta comuna que no apareix escrita en cap racó, ni tan sols a la lletra petita. És una etiqueta invisible en aquell moment però que acabarà essent visible amb els anys. Em refereixo a l’etiqueta del sexisme.
La nostra societat, que diu lluitar contra la diferència de gènere, que s’autoexigeix amb campanyes d’igualitat, que es manifesta al carrer perquè la dona i l’home tinguin el mateix tracte social… resulta que educa als petits en el sentit contrari i des de la infantesa els hi ensenya que és molt diferent ser un nen o una nena, que cada sexe té les seves pròpies joguines. Que els nens han de jugar amb pilotes de futbol, amb robots que lluiten amb guerrers o disfresses de superherois forçuts. I les nenes ho han de fer amb cuinetes, nines que ploren o vestits de princesa.
En definitiva, quan som adults ens flagel·lem perquè la societat actua de manera sexista, apliquem lleis correctores, penalitzem, vaja que fem grans esforços per corregir l’actitud i, en canvi, no fem massa res per educar contra la diferència de gènere en el moment que les persones adquirim els valors i aprenem de l’entorn, quan som criatures innocents.
Tot i això passa en un moment tan màgic com el Nadal. Aquell instant tan tendre i especial que és el d’obrir el regal i descobrir que els Reis t’han portat allò que demanaves resulta que deixa una petjada inesborrable.



Leave a reply

Your email address will not be published. Website Field Is Optional

css.php