Foc d’encenalls

0

Aquesta setmana he entrevistat a la recentment proclamada Miss Europa Llatina 2013, una jove de Sant Joan les Fonts (Garrotxa) que es diu Jèssica Oliveras. Va ser nomenada fa uns dies a la Riviera Maya, a Mèxic. La noia és guapa (lògic, suposo, perquè en cas contrari no seria Miss) arrissada i amb el cabell llarg, i arriba a la televisió amb uns talons de pam, d’aquells que fan bellugar el cos d’un costat a l’altre i fan patir. Ve amb el maquillatge posat de casa, perquè no deu tenir res a veure amb el que posen les maquilladores de la tele, i d’aquesta manera no hi ha perill de pintar amb un color que no toca. Ara la Jèssica ostenta aquest nou càrrec però des de finals de l’any passat és, també, la Miss Nació Catalana. Hi va haver molta polèmica amb aquella proclamació; la gala es va fer al seu poble natal i pel que sembla, entre el jurat hi havia família seva. Però vaja, aquest no és el cas. L’entrevista respon a diversos motius. Resulta que la jove representant catalana ha decidit fer les maletes perquè a casa seva, a Catalunya, no hi troba feina. Ella ha estudiat infermeria i des d’aquest dilluns resideix a Londres, on continuarà estudiant. Només ha comprat el bitllet d’anada, tot i dir que té intenció de tornar. Potser ho farà quan les coses s’hagin calmat una mica al nostre país. També la convido al programa per la curiositat de comprovar si la nostra Miss Nació Catalana és alguna cosa més que façana. Perquè, aquests concursos donen una imatge concreta; diuen voler ser alguna cosa més que una passarel·la de models però, paradoxalment, totes les noies apareixen a l’escenari amb poca roba, maquillades i parlant durant només un minut. No és la millor manera de trencar tòpics. Comença l’entrevista. Quedo gratament sorprès de les primeres respostes de la Jèssica. És una noia que sembla tenir les coses clares i cada pregunta la respon amb comoditat i amb fluïdesa. Efectivament, se’n surt prou bé. Aquesta lleugeresa va a menys quan entrem a parlar de qüestions polítiques. Ella representa a una nació, la catalana, per això és la Miss Nació Catalana, en canvi assegura que ella no és independentista. Contradictori si fem cas a la fotografia que va sortir publicada fa uns mesos a la revista Interviú i en la qual apareixia la nostra Miss embolcallada amb una estelada ben gran. La Jèssica diu que era una simple foto, no era cap provocació i que la decisió de sortir amb aquesta bandera responia a la “popularitat” del moment. De fet diu que la paraula “Nació” s’incorpora al títol per una tema purament “cultural”. Aquesta resposta em sobta i fins i tot penso que és contraproduent per la jove. En el moment convuls que viu el país i després que 1.600.000 catalans sortissin al carrer embolcallats amb estelades, no és massa apropiat utilitzar aquests símbols purament per un tema “cultural”. En el fons es confirma el que ja temia abans de començar l’entrevista; les joves que es presenten a Miss ho fan buscant simplement una projecció personal i no per defensar massa res més. En aquesta vida pots parlar idiomes, enlluernar amb la façana i caure bé, però si la bellesa interior no brilla i el cor no parla, les paraules no arriben. I encara més, Catalunya no aposta per la seva Miss. El mateix president del Patronat de Turisme Costa Brava Pirineu de Girona, Ramon Ramos, m’assegura que aquesta figura no tenia força per “vendre’ns” al món. Així doncs, si algú que porta el nom de la nostra nació surt a l’exterior i no esdevé un benefici pel país, possiblement els organitzadors d’aquests certàmens s’hagin de plantejar alguna cosa, si més no la imatge que donen.

Veure l’entrevista a la Jèssica Oliveras, al programa ‘Pros i contres’ d’Olot Televisió