Sembla com si el món hagués donat un gir. L’actitud de les persones ha canviat. Ens preguntem constantment si això és evolució i fins on estem disposats a arribar. Quant sembla que tenim més coneixement de nosaltres mateixos, més ens desconeixem. Hem passat de controlar a estar controlats. Estem sotmesos al tot. Hem creat un món de relacions tecno-humanes de difícil predicció. En som conscients, però fem poca cosa per canviar-ho. En parlem i ho debatem àmpliament en fòrums, debats, conferències i xerrades que ens motiven momentàniament, fan prendre una consciència temporal i s’esvaeix quan retornem al món real.
La societat, en termes generals, està programada per seguir un patró que hem autodenominat ‘evolució’, i que en alguns casos no és res més que una degradació progressiva dels valors i una transformació basada en les directrius que marquen uns pocs de manera intencionada perquè el món compleixi unes expectatives concretes. Vaja, que ens marquen el camí.
Una evolució que transforma persones i consumeix els recursos que ens donen vida. Ens autodestruïm. Mireu com son alguns humans, que tenen una dèria estranya d’invertir temps i diners cercant mètodes per fer-nos trampes i aconseguir objectius, la majoria de vegades basats en el poder i els diners. El poder té la capacitat de canviar les regles, les lleis, les normes, tot.
Ens envaeix la por quan ens diuen que el dia de demà els robots podran ocupar els nostres llocs de treball quan hauríem d’estar aterrats de nosaltres mateixos. La ment humana pot ser perversa. Per què no ens conformem amb el que tenim? Per què existeix la necessitat d’”evolucionar” de manera destructiva? Volem produir més per arribar a on? Volem ser més rics per fer què?
Quan l’evolució s’enfoca en el poder és quan retrocedim en els valors. Les consultes dels psicòlegs i psiquiatres estan més plenes que mai de persones que demanen ajuda per recuperar la felicitat, per aprendre a viure d’una altra manera. Visiten aquets professionals intentant trobar respostes que moltes vegades no arriben perquè els discursos que hi ha al darrera són buits, estèrils, basats en teories planes.
Les relacions humanes haurien d’estar basades en la confiança, l’altruisme, la honestedat, la humilitat, l’amor i, en canvi, ens sorprenem quan detectem algú amb aquestes característiques. És necessari que aprenguem a escoltar-nos i dialogar per comunicar-nos millor i construir la felicitat. L’evolució ha de ser humana, ha de començar en un mateix i expandir-se cap als altres.
Foto de portada: La Bicicleta
