El somriure

Somriure és un acte reflex innat que moltes vegades apareix de manera involuntària i dóna com a resultat un sentiment de placidesa i benestar com poques coses en aquest món. Els motius que provoquen un somriure són infinits. Proveu d’escriure’ls en una llista, n’hi ha un munt. Despertar-se pel matí amb un raig de sol, conèixer una persona amb qui comparteixes afinitats, la família, els amics, una bona notícia, l’inici de les vacances, l’èxit d’un projecte, la felicitat d’un amic… Si somrient som profundament feliços, i fem feliços als altres, i a sobre és gratis, perquè dimoni no procurem somriure més?
Tinc la sensació que vivim tant preocupats per tot plegat –pel passat, pel present i pel futur- que ens oblidem que gestos tan petits tenen una capacitat transformadora molt gran. El somriure incrementa les possibilitats, és una injecció directa d’autoestima. Qui somriu se sent millor amb si mateix i, per tant, desenvolupa la creativitat social. Un bon somriure ens allibera dels problemes que ens empresonen.
Amb el somriure sincer la veritat també guanya. Té la capacitat de donar el tomb a una situació tensa o de diàleg complicat. Després d’una discussió, procura arribar a un acord i, tot seguit, somriu. El resultat és formidable i regenerador.
La paciència, aquella capacitat que tenim els humans i que ens ajuda a suportar situacions de complexitat, també ens pot arribar a treure el somriure. Procurem doncs ser una mica més pacients –malgrat costi- i recuperem la gestualitat positiva als nostres llavis.
I si mai et falta un motiu per somriure, posa-li música. Les notes tenen la màgia d’apoderar-se de nosaltres i captivar-nos.
El somriure és un signe de felicitat cap a nosaltres i cap als altres. Treballem-lo i, sobretot, gaudim-lo. No siguem escassos amb el somriure!