poolside gaping cunt with blonde lola. xxx vientam
jerk off black stuffing on blonde.
AlbertBrosa_
|
Periodista amb entusiasme i Comunicador apassionat
AlbertBrosa_
|
Periodista amb entusiasme i Comunicador apassionat

El dimoni es vesteix de franquícia

19 febrer 2013 // Autor: // Categoria: Economia, Garrotxa, Olot // Cap Comentari

La construcció de l’eix Vic-Olot va omplir moltes boques d’optimisme i va engreixar els més porucs. A mesura que les màquines avançaven l’emoció s’apoderava de tots els racons. Es van fer desenes de rodes de premsa per parlar dels avantatges d’eliminar la barrera natural que impedia una relació normal entre la Garrotxa i Osona. Empresaris de tots els àmbits repetien constantment que s’obria una gran porta d’entrada i una oportunitat única per mostrar els encants i les potencialitats a les comarques centrals del país i apropar-nos a l’àrea metropolitana de Barcelona. La il·lusió convivia amb la bonança econòmica i tapava un horitzó magre per alguns sectors com el comerç, que veia com el client es començava a escapar per la via ràpida cap a Girona. Ens van vendre un pervenir ple d’oportunitats i, certament, ha quedat demostrat que de vendre en saben molt. N’hi ha molts que més enllà de llençar missatges a tort i a dret ho han sabut aprofitar. Penso sobretot en el sector turístic. Des del minut zero van intensificar les accions, trobant la fórmula perfecte per posar el paisatge a la taula davant d’un tipus de client que sap molt bé què busca. Han passat quatre anys des que Bracons va deixar de ser només una collada on fer-hi excursions i un punt privilegiat on contemplar dues comarques. Aquest temps ha estat suficient per veure canviar la realitat econòmica del país. Bracons va néixer ric i ara viu pobre. Bracons va obrir la porta a les oportunitats i l’ha tancat als qui viuen enquistats al passat. El comerç d’Olot fa front a una crisi que s’accentua amb la competència de ciutats molt properes com Vic, Girona, Granollers i la mateixa Barcelona. Però la competència és sana i impedeix que ningú s’adormi a la palla. Aquest no és el problema i l’han de saber entendre com una motivació. La gravetat comença i acaba en alguns empresaris que posen mil dificultats per llogar els seus locals comercials a franquícies. Que alenteixen les negociacions, que donen llargues i acaben girant l’esquena. Ah, clar, el que volen és marcar perfil, veritat? La gent d’Olot ha de saber que encara hi ha persones instal·lades en el discurs que aquí ens hem de protegir de les franquícies com dels desconeguts, com si del dimoni es tractés! Que vinguin franquícies és una mala notícia? És negatiu que s’obrin botigues que donaran feina a persones desocupades? És dolent evitar que els joves de la comarca marxin a comprar a altres ciutats? No volem que turistes i visitants trobin atractiu l’eix comercial d’Olot? O encara vivim pensant que tancar la porta a aquestes marques ens fa grans i més importants? De veritat ens convé etzibar ‘botifarres’ com la que es va endur el McDonald’s? Saben quantes oportunitats de negoci s’han esvaït des de llavors perquè Olot és una plaça que espanta als empresaris? Sincerament penso que el moment que ens ha tocat viure ha de canviar tendències i mentalitats i n’hi ha molts que tot això els sona a xino. Hem d’obrir portes i no tancar-nos-les als morros. A cops de porta ens acabarem fent mal de veritat.



Leave a reply

Your email address will not be published. Website Field Is Optional

cfnm spex teenager jerk.https://www.porn300.world

css.php