Començo amb una pregunta on tothom hi pot buscar la seva resposta: l’educació que estan rebent els joves és l’adequada pel present i el futur que els espera?
És una reflexió per un debat etern perquè no està resolt i ho corroboren molts indicadors basats en estudis de diverses institucions, públiques i privades. Alguns d’aquestes estudis, però, generen dubtes importants.
Per exemple, el programa que avalua cada tres anys el rendiment escoltar dels joves de diferents països a partir de proves que fan els alumnes, el famós programa PISA. Aquesta eina analitza el rendiment escoltar amb exàmens a partir de memoritzar continguts (empollar) per superar diverses proves. D’aquesta iniciativa tan aplaudida en fan una competició entre estats i s’elabora la llista amb el rànquing de països amb el percentatge més alt d’empollons. És a dir, el mateix sistema crea els seus propis anticossos perquè el sistema no es destrueixi. Tot plegat molt lluny de crear marc educatiu que aposti per aprendre continguts a partir d’entendre’ls, no memoritzar-los per superar una prova.
I algú se sorprèn encara que gairebé un 22% dels joves abandonin prematurament els estudis a Catalunya? Estudiar desgasta per avorriment.
Avui dia els joves encara s’asseuen en pupitres esperant que el professor o professora faci la classe magistral. Això sí, amb una pissarra electrònica per cobrir la quota d’innovació a les aules i per enlluernar els pares. De tot això en diuen evolució educativa. A l’educació necessitem professionals que no vomitin els continguts sinó que els expliquin amb creativitat, imaginació, amor i passió. Com diu en Carles Capdevila, d’aquí a uns anys hi haurà classes magistrals de professors magistrals, i el que no siguin magistrals s’hauran extingit.
Els reptes que ens planteja el món són enormes però les oportunitats també ho són i necessitem persones preparades i formades per entendre i fer front al canvi. Paraules com intel·ligència artificial, robòtica, connectivitat global o nanotecnologia formaran part del vocabulari habitual en qüestió d’anys.
La periodista i emprenedora Bibiana Ballbè explicava fa uns dies a la primera ‘Creativation talks’ (*) unes dades que van semblar exemplificants. Els nens de 5 anys tenen un nivell de creativitat de l’entorn del 98%, els de 10 anys del 30%, els de 15 anys d’un 12%… i els adults d’un 2%. Significa que a mesura que creixem som menys creatius perquè en la fase de desenvolupament ens minen aquest potencial fins gairebé a destruir-lo.
Aquesta degradació es produeix sobretot a les aules però també en els microentorns –en el si de la família- i en els macro –en la societat-.
Uns i altres, junts i no separats, hem de procurar una educació creativa i innovadora que garanteixi que els nostres fills estiguin preparats per afrontar amb garanties el futur. El repte és present i som capaços de fer-ho.
(*) Creativation talks és una jornada per reflexionar sobre els reptes de futur de la nostra societat i proporcionar eines per l’educació de les noves generacions, impulsat per la Fundació Privada per a la Creativació.
