Actua(r) no és de bojos

0

S’estima que hi ha unes 4.000 entitats socials no lucratives que estan agrupades en una trentena de federacions i grans organitzacions de l’anomenat Tercer Sector Social de Catalunya. Són entitats, associacions, fundacions, cooperatives i empreses que treballen a favor de les persones que ho necessiten, és a dir, treballen pels altres. L’esforç que fan aquestes entitats és important, sovint poc reconegut, i amb elles Catalunya és un referent.

Aquests llargs anys de crisi econòmica no han fet res més que complicar l’existència d’aquestes entitats i en molts casos portar-les al límit de la seva resistència. Un test d’estrès que ha posat a prova la supervivència de molts. Tot en un moment que, paradoxalment, les hem necessitat més que mai. A diferència del que es podria pensar, ni les dificultats han fet baixar el llistó. Diria que més aviat el sector en surt reforçat. Aquest article no vol ser una radiografia d’aquestes entitats perquè hi ha persones millor acreditades per fer-ho. Sí que us puc posar un exemple, el Grup ATRA, amb seu a Vilanova i la Geltrú, a la comarca del Garraf. És una entitat amb 30 anys d’experiència oferint serveis de tractament comunitari de salut en aquelles persones que pateixen malalties relacionades amb la salut mental i la drogodependència. Les activitats que promouen des del casal social del municipi són àmplies i abasten a bon nombre de persones. El grup ha crescut en diferents branques per tal d’arribar al màxim de gent possible. Una d’elles es desenvolupa des de fa un parells d’anys i parteix de la voluntat de reincidir socialment les persones que pateixen alguna malaltia mental.

Per entendre millor la feina que fan us convido a començar per la base, partint d’una realitat social compartida. El pitjor enemic de les persones que pateixen una malaltia mental no són ells mateixos, com molts pensen, sinó la resta de persones, la mateixa societat que les envolta. Les qualitats negatives i despectives sobre aquest col·lectiu provoca un estigma perillós que es transforma en una barrera difícil de superar i per alguns impossible. Segurament no som prou conscients de la realitat d’aquestes malalties perquè ens poden semblar llunyanes. Resulta que les dades diuen tot al contrari: una de cada quatre persones pot patir un problema de salut mental, probablement treballem amb persones que tenen o han tingut un problema de salut mental, les persones amb un trastorn mental no són més violentes que la resta i la persona que passa per una experiència com aquesta, vol tenir les persones estimades al seu costat.

Aquestes afirmacions es recullen en nombrosos informes basats en estudis per combatre la marginació d’aquestes persones. Per tant, aquests estereotips no tenen res a veure amb la realitat i es confirma quan la societat els dóna la oportunitat de participar de la vida social. El programa ‘Actua, tots per tots’, del grup ATRA, ha donat una volta de 180 graus al tractament habitual de la salut mental, basat moltes vegades exclusivament amb la farmacologia. Aquest programa innovador incorpora la participació de persones que pateixen una malaltia mental a l’equip de voluntaris. Qui millor per saber quina és la millor teràpia rehabilitadora que una persona que prèviament ha viscut el problema en la seva pròpia pell?

Els resultats són extraordinaris i la majoria aconsegueixen reinserir-se. Això significa fer una vida pràcticament normal. Han recuperat la feina, els companys, els amics i la família, dissolent poc a poc la foscor de la malaltia. I tot es basa en donar-los-hi una oportunitat. Patricio, Javier, Montserrat o Lourdes no són noms anònims. Són persones que després de passar per l’experiència de la malaltia ara ajuden als que la pateixen. I juntament amb la Nieves, en Jerónimo, la Blanca o l’Antònia formen un equip disposat a deixar-hi la pell.

Actuem!

 

Dedico aquest article a la Iolanda Guasch i en Santi Domènech, persones que estimen la seva feina i amb qui la vida ens ha fet coincidir.